Articles d’Isabel Bermúdez
La Molsa o La Fira de Santa Llúcia
1 Part
Fa fred i les tendes,aquelles paradetes de colors verds i blaus s'acosten les unes a les altres,com per protegir-se,extenent-se al llarg dels carrerons del Barri Gòtic i de la Placa de la Catedral.
La gent s'hi apropa al voltant del Nadal per comprar-hi alguna cosa que els manca per adornar la casa amb el caliu i l'alegria de l'avet,les coloraines llampants de les cintes,les boles de colors,campanetes,figuretes del pessebre,corones de boix grèvol i de la més humil de totes però que no pot faltar a casa d'un bon pessebrista,la molsa,verdor humida de vellut vegetal,ella fa més real el paisatge junt amb la blancor de neu de la farina.
Doncs bé ,en Pau vol anar a comprar molsa perquè diu que el seu pessebre li queda descolorit i amb la farina sola,tot blanc i tot nevat , haurà de tenir molt fred el nen Jesús,i ara es troba al davant d'aquelles paradetes acompanyat per l'àvia,amb el seu gorret i bufanda,mans a les butxaques,ullets vius i riallers,és mira embadalit totes aquelles meravelles
— Quina ovella més bonica amb el seu pastor! ,mira àvia aquells reis baixant per la muntanya,i aquell molí!
Ooooh una font que raja aigua de veritat! escoltes una música com de campanetes?
Tot és mirat i remirat per en Pau,de sobte com que ja es va tornant fosc,s'encenen les llums de les parades i tot s"il.lumina com en un conte de fades.
En Pau busca la molsa allà on venen els avets,el boix grèvol,la flor de la sort i tot el verd de Nadal.
Enguany la molsa és d'un verd molt intens i molt bonic.
A la parada dels avets ,i veu a una nena que ajuda a vendre al seu avi.És l'avi un home un xic corpulent ,amb la gorra vermella al cap ,una barba blanca i un esguard dolç i ple de bondat,sembla un Pare Noel,la nena és viva,alegre i bellugadissa,no para ni un moment quieta ajudant al seu avi,els seus ulls negres es miren en Pau i li somriuen abans de preguntar-li—Quieres un arbolito ?—no,fa en Pau,vull un xic de molsa—ah,este año la tenemos muy verdes,mira te daré la mejor de la féria—,i li posa tota la més maca en una bossa.
La molsa és de bona qualitat,aquell tacte de vellut té la dolçor de la nena ,i en Pau pensa en ella perquè li agrada la seva manera de fer; feinera,,dolça ,alegre, bellugadissa i bona,sembla talment un esperit del Nadal,podria viure en el seu pessebre,al costat de la pastora,o bé prop del pescador,o anant a adorar al nen Jesús,sí,aquells ulls són per estar prop,ben a prop del nen,són plens d'amor,de tendresa i de pau lluminosa.
2Part
En Pau vol tornar-la a veure i convenç a l'àvia per anar a la fira.Vol saber el nom d'aquella nena que ell associa amb la molsa.
Arriben tots dos a la paradeta,i es troba aquest cop amb l'avi assegut en un tamboret tot fumant-se un cigarret,aquest s'aixeca i li pregunta a en Pau
— Quieres un arbolito?
— el nen li respon
— no , es que em falta més molsa ,i la seva neta em va dir que en tenia de molt bona,cóm es diu la seva neta?
—se llama Carmen
—Carmencita tornes musgo todavia?
—sí abuelito,a este chico se lo vendí el toro día,
— Quieres más?
—sí ,respón en Pau
—Ahora voy a por el!, i sortint de la paradeta s'en va a buscar-la a la furgoneta.En tornar amb la molsa en Pau li pregunta,
— escolta,tu ets d'aquí?, vull dir, si vius a Barcelona
—ay! ,que cosas tornes niño,vivo en Hospitalet,i tú dónde vives?
— jo també hi visc a l'Hospitalet,i m'agradaria molt veure't de nou un altre dia
—Vaya con el niño! yo no puedo verte porque voy con mi abuelito a vender por los mercadillos
—m'agradaria tant ajudar-te,i així podria acompanyar-te allà on anessis— Quita ! tu abuelita y tus padres no té dejarian niño,y tú tienes que ir a la escuela y estudiar mucho para llegar a ser un señor muy importante y muy bueno,que pueda ayudar a los pobres como nosotros.
En Pau es queda molt parat per la resposta de la nena,i l'avi li diu,que la seva neta té raó,aquell treball no és per ell i que si un dia vol veure a la Carmen pot trobar-la venent als Encants tots els diumenges al matí.
Ella li desitja un Bon Nadal i que la molsa li vagi molt bé
En Pau d'entorna tot motxo i trist,i la seva àvia li diu—Penso que passat el Nadal,el proper diumenge podràs veure a la Carmencita als Encants.
Isabel
1/12/2025
L’amic
La nit d'aquest Nadal és un somni blanc.Damunt dels prestatges,els llibres ben arrenglerats esperen contar les seves històries.
L'oset de peluix vetlla la són del seu petit amic,mentre el rellotge amb el seu tic-tac tic-tac batega en el silenci quan ... de sobte un filet de llum prim i tafaner acarona la falta del minyó i el desvetlla.
Ell es frega els ulls,la fosca l'envolta però per dessota de la porta s'esmuny misteriós i joganer un petit raig.
El nen s'aixeca,surt al passadís i la llum desapareix. Ho haurà somniat?,i ja s'en tornava cap el llit quan tot passant pel davant del mirall li sembla que de dins seu en surt una resplendor.
Sorprés s'hi acosta i descobreix en el seu interior un paisatge nevat amb un castell,que situat enmig d'altes muntanyes,brilla com un cristall en la foscor.
El mirall és una finestra que l'atrau,el crida,el nen fa una passa i creua la línia que separa la realitat del somni.
Allí fora no fa fred i això que només duu pijama.
Els seus ulls llueixen emocionats quan...un cavall sorgeix de la boira,s'atura al seu davant i se l'endú.Galopant pels aires arriben al bell mig d'un jardí.
Dels finestrals del castell en surt una música,prop del sortidor glaçat es mou una figura que en veure'l de li acosta.
És un nen de la seva mateixa edat que li pregunta si l'ha dut el cavall,ell li respon que sí que l'ha portat volant.
Aquell nen és l'amic de l'altra cara del mirall,un company amb qui compartirà aventures extraordinàries.
Amb un xiulet l'amic crida al cavall.
Aquella nit viatjaran pel món de la fantasia.
El cavall els puja ,i junts recorren les valls on hi pasturen els unicorns,coneixen a la reina de les fades,als follets que conten rondalles a les fonts,mentre les flors canten cançons d'amor als ocells que parlen amb els gegants que viuen en els castells de princeses encantades per dracs que ténen els ulls de robí i la cua de maragdes.
Penetren també en els boscos on s'amaguen les casetes diminutes dels nans ,que busquen els tresors dels gegants a les muntanyes.
Pel damunt dels aires arriben a veure vaixells ,banderes desplegades al vent amb senyors,cavallers de fortuna,combatent a mort pel tresors d'en Barba Blava.
Arribats a les illes es topen amb esquelets , naufrecs que les sirenes han perseguit amb els seus cants fins a la platja,capbussant-se amb les seves cues platejades ,amaguen encisadores, les cabelleres dessota l'aigua,els tritons toquen les caragoles nacrades cridant-les una i altra vegada.
Sobrevolen països i més països en un delit per abastar l'aventura.
Per fi s'aturen en una vall mentre el cavall pastura i la nit encén els estels.
La llum ha envaït la cambra,i es reflecteix en el mirall com en un joiell de plata.El nen s'aixeca ,els ulls plens de somni.
L'arbre ple de regals ,si pogués ,es diu ,tornaria al país del mirall i aniria a lluitar pel tresor d'en Barba Blava.
Un llibre llueix al costat de l'arbre.
"Una nit màgica de Nadal ,en un castell situat enmig del brogit de festes i gatzares,un nen i el seu amic ,compartiren aventures somniades..."
Isabel
1/12/2025