Isabel Bermúdez

LES QUATRE ESTACIONS

La Dama de les Neus,fa sorgir de les puntes dels seus dits irisats,estrelles de cristall, filigranes geomètriques,que escriuen amb poesia delicada i fugissera,les paraules gebrades que es fonen damunt del nevat paisatge.
Espectres del camí,els arbres aixequen els seus munyons clavats al cel, i contemplant la dansa macabra de la Dama,llencen clams esfereïdors a la mort,que amb el seu alè escampa arreu,seductora i malèfica.

El llac es torna de vidre. Viatgers agosarats el travessen i s'hi enfonsen al bell mig, però la mà protectora els acull, i se'ls endú cap s les profundes aigües.

El riu corre enmig dels camps,esquitxant les pedres. Els habitants del bosc lluiten per sobreviure. Una batalla ferotge per trobar un bri d'herba dessota el glaç.

La Dama de les Neus ha tornat al seu palau. S'han esquinçat els vels, l'alè ha emmudit, i la dansa s'ha aturat per donar pas a la vida.

Isabel ( continuarà )

LES QUATRE ESTACIONS

La Primavera es consagra. Els colors tendres i novells s'escampen damunt la Terra florint amb alegria. Els cants n'omplen el cel i les aigües esquitxen rialleres les flors.
Les estrelles encenen les seves llànties.Un perfum envaeix l'aire.
El dia obre els seus braços i el Sol retorna la vida.Les branques es gronxen i les fulles ombrejen el terra. La dolça Primavera rejoveneix l'esperit. La flor donarà el seu fruit.

***

El Sol daura l'espiga.El violí del grill telegràficament martelleja el seu cant amb insistència.L'oreig del blat acompassa la son,inunda les cambres i tanca els ulls.
La sorra humida esborra les petjades dels crancs. La mar emprova el seu vel de núvia a la riba que inconstant se l'emporta joganera en un estira i arronsa.
La pomera ufanosa mostra els seus fruits, enguany són més dolços, el suc regalima per les galtes. Vorejant l'hort, passa el rec que encercla les tomàquets i les mongeteres que s'enfilen per les canyes. Prop del planter d'enciams hi han els raves i els naps.
Les fulles de les cols gegantes s'estarrufen al passar les papallones que presumides van cap a les dàlies,vestides de dansa,les clavellines s'ho miren tafaneres. Un bé de déu d'estiracabells planeja les seves hèlices per damunt de les aigües estancades de l'anjub. Els mosquits escampen el vol i les abelles voluptuosament bruncejen l'estiu.
El pagès camina pel terròs amb els pantalons arremengats, i el barret de palla, poda el cep. El raïm omple les portadores, el bot passa de mà en mà,el rajolí xerrica. El carro curull arriba al poble amb la quitxalla.
El cavall abeura i la migdiada reposa les forces.La verema anuncia la fí de l'estiu.

Isabel ( continuarà )